inicioinicio-ico.png

Usted está aquí

Back to top

foto banner

cenefa-banner.png

foto oficial

Sebastiá Alzamora

Biografía

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) es autor de libros de poesía como Mula morta (Mula muerta, 2004), El benestar (2003) La part visible (2009) o La netedat (en prensa), y también de novelas como Sara i Jeremies (2001), La pell i la princesa (La piel y la princesa, 2006), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) o La Malcontenta (2015). Su obra ha recibido los premios Jocs Florals de Barcelona y Carles Riba en poesía, así como el Josep Pla y el Sant Jordi en novela, y ha sido traducida al castellano, francés, italiano, portugués, danés, polaco e inglés. Recientemente, la traducción al inglés de su novela Crim de sang (Blood crime) ha recibido el elogio de la crítica americana en publicaciones como Publisher's Weekly o The New York Times Book Review.

Poemas

PORC

El jove tem la mort, i el vell l'espera.
O tal vegada sigui a l'inrevés.

El porc engreixa sense cap propòsit,
o prova d'ignorar que no hi ha més
propòsit que el final. Els lloms llustrosos,
la xulla fina, els peus llaminers,
tenen per destí la capoladora.

Algun cop s'enamora, el porc, i això
li excita un cert desig de transcendència.

Xisclarà menys quan vegi el ganivet.

TÓRTORA

Quan érem nins, el meu cosí Rafel
duia una tórtora dmaunt l'espatlla.

Anava amunt i avall, el meu cosí,
amb la tórtora esplugant-li els cabells,
i tots, cal confessar-ho, l'envejàvem.
Era grisa i d'ull viu, el coll esvelt,
amb un collar molt prim de ploma negra.
L'ocell acompanyava els nostres jocs,
i ell mateix era una bella jugueta.
Ens disparàvem grava del carrer
amb tiradors fets amb colls de botelles
de llet i globus de plàstic, sovint
robats d'una lenta papereria.
Botàvem dins els horts per agafar
magranes, figues o nespres, segons
el temps, i transformàvem bicicletes
en naus espacials.
I ella, la tórtora,
ens mirava tranquil·la i corritxava
de tant en tant, amb un cantet suau.
Ens agradava quan prenia el vol
i tornava després damunt l'espatlla
del meu cosí Rafel, que era un al·lot
ros, de somriure fàcil.
Són records,
ara que som a la meitat de tot
i no sabem on va volar la tórtora.

XOT

Aquest xai, que a Mallorca en diem xot,
transporta flors entre els flocs de la llana.
Floravies i claus de crist són cards
que troba quan pastura.
Però el xot,
que pot ser ingenu però també és prompte,
s'amaga amunt, s'emparenta amb la llum,
regurgita les restes d'un planeta
com si l'alba no fos una amenaa,
i en acabat s'adorm, calmosament.